1) Context històric.
Durant la segona república es va viure un renaixement de les cultures locals, amb l'oficialitat de les llengües autòctones i l'aprovació d'alguns estatuts d'autonomia.

Al 1939, després de tres anys de guerra, la nostra llengua deixava de ser oficial, desapareixia del panorama públic, de l´administratiu i de l´ensenyament i tornava a la clandestinitat, ja que el general Franco considerava les cultures i llengües locals com una amenaça a la unitat d'Espanya.

Així la fi de la Guerra Civil espanyola va comportar la prohibició de la llengua i dels drets civils, la censura i l'exili de gran part dels
intel·lectuals. Aquesta situació va comportar la resistència cultural amb reunions clandestines a cases particulars i les edicions d'obres d'amagat, amb el pagament previ dels lectors interessants.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial la repressió franquista s'alleuja.
Molt lentament, la llengua torna a l'ús literari, encara que la tasca clandestina continuà a


les universitats.
Mentrestant, els escriptors exiliats van crear una literatura dominada per l´enyorament del país i el desarrelament. Açò va ser possible en llocs com Mèxic i Xile.

A la dècada següent, la lleu liberalització va permetre entrar en contacte amb els corrents europeus,especialment amb l´existencialisme, encara que amb un fort control de la censura, que en el nostre cas fou doble: temàtica i lingüística.


2) Context sociocultural.

Els primers anys del regnat de Joan Carles I (1985-1987) van ser el període de recuperació pacífica de les llibertats que coneixem amb el nom de Transició democràtica.
Però per pacífica que fóra, va ser una època de manifestacions i vagues, reprimides per policia i paramilitars, i atemptats terroristes.
Tot i així, el retorn de la democràcia obria noves expectatives quant a la nostra recuperació lingüística, cultural i nacional. Al 1982 el valencià esdevenia llengua cooficial i es comencen a emitir emissores de ràdio i televisió en català.


Comencen aleshores una sèrie de joves escriptors nascuts en la postguerra i que han patit les conseqüències d’ella. D’altra banda, tenen una major informació sobre la cultura europea i han tingut referències i models literaris.






3) Característiques de les obres.


a)De la dècada dels 60 cap als 70, els narradors adopten una postura més intimista i individualista.

Es mostren més preocupats per la llibertat personal i pel destí propi , malgrat els problemes d’edició i de censura.

Alguns narradors comencen a publicar una narrativa encara realista, però amb una exaltació del món interior del protagonista (Miquel Àngel Riera, Baltasar Porcel...).

Durant els 70, els escriptors viuen la fi del franquisme, la creació d’editorials, nous premis literaris, relaxament de la censura i reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua.

Els nous escriptors dels 70 es caracteritzen per reflectir el seu món cultural a les seues obres, una actitud més intimista, l'experimentació de las possibilitats del gèneres, un llenguatge molt elaborat i sobre tot una transgressió moral i ideològica amb recreació
del món prohibit de la infància i joventut amb revoltes, erotisme, etc.
La novel.la del canvi
La «novel·la del canvi» alterà la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors:
-la manipulació del codi textual
-la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent

Manipulant el codi textual, el novel·lista pretenia introduir el lector dins del text o discurs que conformaven l'escriptura mateixa, la qual no calia que tinguera un argument massa explícit. En les «novel·les del canvi» que tenien un argument més definit, els temes oposats a l’ordre vigent van ser:

1)La crítica política i l’exigència de llibertat (condemna del franquisme).
2)La reivindicació de la dissidència (defensa de l'homosexualitat).
3)La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social normativa (exaltació de la marginalitat, la joventut i la llibertat sexual).
4)El desig de modernitat i d'universalisme (Globalització).


b)Característiques dels 80

La tendència a la normalització social de l'idioma.
La consolidació del sector editorial i llibrer.
La coneixença mútua dels escriptors del nostre domini lingüístic.

La tendència a la professionalització dels escriptors.
Ambientació rural de les històries
Gran importància de la novel·la , caracteritzada per la disgregació de la identitat dels protagonistes i per una trama plena de connotacions simbòliques o al·legòriques.

Els temes predominants:
- L´angoixa
- La sensació d´absurd acompanyada de humor.
- Consciència d´artificialitat de qualsevol ideologia o sentiment



Loli Sebastián
Estefania Rubio
Maria López
Type in the content of your page here.