Mercè Rodoreda.

ªIsabel Martínez Terrón.

Jemima García Garrido.
Montserrat Parra López.



ÍNDEX.


1. Introducció.

2. Context històric.
a. Final de la Restauració i el bipartidisme.
b. Dictadura de Primo de Rivera.
c. Caiguda d’Alfons XII i II República.
d. Guerra Civil i dictadura Franquista.
e. Fases del franquisme i final de la dictadura.

3. Biografia.
a. Els inicis.
b. Guerra Civil i exili.
c. Estada a França.
d. Ginebra.
e. Tornada a Catalunya.
f. Últims anys.

4. Obra.
a. Poesia.
b. Teatre.
c. Pintura.
d. Narrativa.
e. Llistat de premis importants.

5. Psicologia dels personatges.
a. Producció literària i biografia.
b. Característiques de l’obra.
c. Novel·les més importants.
d. Acreditacions.

6. Bibliografia.
a. Llibres.
b. Pàgines web.






1. INTRODUCCIÓ.

La seua narrativa constitueix un dels llegats més importants de la literatura catalana del segle XX, és per això que Mercè Rodoreda pot ser considerada una de les escriptores més rellevants de la literatura moderna catalana, gràcies al fet que aquesta no es limità a cultivar únicament el gènere narratiu, si no que a pesar de què aquest fou el seu gènere literari per excel·lència, podríem dir que la seua capacitat creativa arribà a sobrepassar tot tipus de limitació i fins a arribar a cultivar pràcticament quasi tota mena de art d’existent, en tant que també es dedicà a escriure poesia i teatre, sense oblidar-nos tampoc de la seua peculiar i poc coneguda vessant de pintora.
Tota una influent personalitat que a poc a poc va anar configurant un estil propi marcat pel context històric en què va desenrotllar la seua obra, caracteritzat per ser molt simbolista i en el qual la dona, les flors i els àngels arriben a tindre una gran connotació i que va saber plasmar a la perfecció en totes les seues obres.































2. CONTEXT HISTÒRIC.
A continuació, amb la intenció d’entendre millor la vida i obra de la nostra autora, farem una aproximació als fets històrics més rellevants del segle XX.

Per començar, cal destacar que a començaments de segle, la industria Espanyola començà a modernitzar-se i es produí un increment demogràfic a causa de la millora de les condicions de vida. No obstant, les condicions de les classes baixes continuaren sent penoses, la qual cosa va originar el moviment obrer, reivindicacions socials i politiques i nombroses reaccions conservadores, que acabaren originant la dictadura de Primo de Rivera.

En assumptes polítics, durant el regnat d’Alfons XII el poder continuava alternant-se entre conservadors i liberals mitjançant el sistema bipartidista establert durant la Restauració. Al principi el poder es trobava a mans del conservador Antonio Maura el qual va portar a terme una sèrie de reformes per tal de minvar la sensació de crisis provocada per la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines. Més tard, les reformes continuaren de mà del partit liberal liderat per José Canalejas qui aprovà la Mancomunitat de Catalunya per tal d’intentar pal·liar el moviment obrer i reivindicatiu que es donà a Catalunya com a conseqüència del, ja anomenat, desastre del 98.

No obstant, aquestos partits eren cada vegada menys representatius i la burgesia catalana i la basca començaren a donar suport als partits nacionalistes: Lliga Catalana i Partit nacionalista basc. Tot açò, desembocà en la setmana tràgica de Barcelona (1909), aquesta fou el desencadenant d’un gran nombre de conflictes i revoltes que ficaren fi al sistema de la restauració, 13 canvis de govern en molt poc de temps i una gran crisi, trets que afavoriren al colp d’estat de Primo de Rivera (1923).

Durant aquesta primera dictadura del segle XX, es suprimí la mancomunitat de Catalunya i es va perseguir el catalanisme polític i l’ús públic del català.
A pesar que la dictadura va ser un període d’estabilitat social, al 1927 el règim començà a ser criticat pels intel·lectuals de l’època i el 1929, el rei Alfons XIII retirà el poder de Primo de Rivera, amb la qual cosa aquest acabà dimitint.
No obstant això, l’oposició no es dirigia assoles a Primo de Rivera, sinó també al rei, cosa que va produir que a l’any 1931 Alfons XIII s’exiliarà d’Espanya. Proclamant-se així la II República Espanyola.
Arran d’aquesta, molts partits començaren a agafar importància. A Catalunya, cal destacar l’acció d’Esquerra Republicana de Catalunya que va aconseguir la Generalitat de Catalunya i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
A València cal destacar l’Agrupació Valencianista Republicana, a pesar que aquesta no aconseguí l’autonomia a causa de la guerra civil esclatada arran del colp d’estat del general Francisco Franco el 1936 que acabà desembocant l’any 1939 en altra dura i repressiva dictadura, la qual va passar per tres etapes clarament diferenciades:

-Primer moment 1939-1946: Caracteritzada per la forta repressió i censura en què tota activitat cultural havia de passar un fort control. Es prohibí tota llengua que no fora castellà i es suprimiren totes les associacions afins a aquestes de mode que la nostra literatura quedà extremadament reduïda a la clandestinitat i molts dels nostres autors i representants importants i foren assassinats o empresonats o hagueren d’exiliar-se.

-La derrota dels règims de Hitler i Mussolini, suposà una petita liberalització per part de Franco, fet que va permetre la reunió d’escriptors de llengües no castellanes amb la qual cosa la nostra literatura començà a eixir de la clandestinitat.
-Dècada dels seixanta, es donà un fort creixement econòmic que donà lloc a un procés d’obertura de la nostra cultura i literatura per mitjà de revistes, discos, la ràdio... tot una sèrie de fets que acabaren enllaçant amb la transició cap a la democràcia.
3. BIOGRAFIA.

Mercè Rodoreda, va nàixer el 10 d’octubre de 1908 a Barcelona. Va estar en contacte amb la literatura des de un primer moment, ja que tant els seus pares com el seu avi, eren molt aficionats a la literatura, la música i el teatre, no obstant, va a ser aquest últim qui li introduí l’amor cap al catalanisme i la seua afició a les flors, les qual tal i com analitzarem més endavant, apareixen tremendament reflectides al llarg de tota la seua obra.
Cal dir, que Rodoreda tan sols cursà dos anys d’educació primària, però retorna a les classes en 1931 per a poder millorar el seus escrits.

A la mort del seu avi, el seu oncle s’instal·là a casa de la família, amb el qual més tard, Rodoreda acabà casant-se i tenint el seu únic fill. Va ser durant aquesta època quan l’autora comença a escriure amb una doble finalitat, d’una banda com a forma de deixar de ser mantinguda econòmicament per la seua parella i d’altra banda amb la intenció d’evadir-se de la seua monòtona vida de casada, ja que, cal dir que aquest matrimoni es va dur a terme contra la seua voluntat.

Durant aquesta època, coincidint amb la proclamació de la II República Espanyola, Rodoreda retornà a les classes i gràcies al seu professor Delfí Dalmau, començà a publicar les seues obres, sent la primera d’aquestes ‘Sóc una dóna honrada?’ i aconseguí un treball al periòdic Clarisme.
Despertant així el interès de l’escriptor Joan Puig i Ferreter, qui acabà per endinsar-la per complet al món literari.

Cal destacar, que al 1937 Rodoreda va rebre un premi literari gràcies a Aloma, la seua primera novel·la reconeguda, ja que aquesta rebutjà totes les seues primeres obres en considerar-les fruit de la inexperiència. També és en aquest any quan es separà del seu marit i oncle Joan Gurguí.

Durant els anys posteriors de la Guerra Civil, Rodoreda ocupà el càrrec de correctora de català en el comissariat de propaganda per la generalitat i uns pocs mesos abans de la derrota dels republicans, s’exilia a França amb altres intel·lectuals de l’època i s’instal·là al castell de Roissy-en-Brie, on va començar diverses relacions amoroses. Entre elles, la més famosa va ser amb Joan Prat i Esteve més conegut com Armand Obiols.

Coincidint amb el començament de la Segona Guerra Mundial, Rodoreda i Obiols es traslladaren a un poble de la perifèria, no obstant, al poc temps com a conseqüència de l’ocupació nazi abandonen el seu refugi, després de protagonitzar tota una fugida dels nazis, s’instal·len a Llemotges, on més tard, Obiols fou detingut. A continuació, ella es trasllada a Bordeus, on retorna a veure’s amb l’Obiols i on passaren moments molt durs econòmicament, amb la qual cosa hagué de relegar a segon pla la literatura per treballar de cosidora fins a l’any 1947 quan tornà a escriure com col·laboradora a la revista de Catalunya.

A pesar de tot, no aconseguiren la suficient estabilitat econòmica amb què poder escriure còmodament fins que Obiols aconseguí feina com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides al 1954, a Ginebra. Fet que propiciarà que Mercè Rodoreda entre a una etapa de creativitat enorme.

No obstant, també es tractà d’uns anys durs per la mort de la seua mare i el seu oncle i marit, ja que el ella i el seu fill acaben barallant-se per l’herència i a més, descobreix l’existència d’una altra amant d’Obiols, raons per les quals Rodoreda es queda sola a Suïssa.

Així i tot, Rodoreda retorna a Barcelona, on du a terme les obres més sòlides de la seua producció, entre les quals destaca ‘Mirall trencat’ entre altres, a més, es duran a terme versions cinematogràfiques de les seues novel·les. Primerament ‘Aloma’ de la mà del director Lluís Pascual i més tard, La plaça del diamant.
A més, durant aquest anys també va ser guardonada amb nombrosos premis literaris.

Finalment, Rodoreda mor l’abril de 1983 a Girona com a conseqüència d’un càncer de fetge. Aprofitant els seus últims dies de vida, Mercè Rodoreda es reconcilià amb la seua família.
Rodoreda va ser soterrada a Romanyà de la Selva i tal i com era la seua voluntat, el seu llegat intel·lectual va ser donat en herència al institut d’Estudis Catalans, el qual anys més tard fundà la Fundació Mercè Rodoreda.

També pòstumament, es va publicar la seua obra inacabada ‘La mort i la primavera’ i les cartes que l’escriptora envià a Anna Murià, durant l’exili i que mostraven totes les dificultats patides durant aquesta època.






















4. OBRA.

Després d’observar les circumstàncies en què es va desenvolupar la vida de Mercè Rodoreda, podem asseverar, que la seua obra reflecteix la seua evolució personal, no obstant en les seues primeres obres, quan encara no havia assolit el seu estil propi per complet, podem destacar nombrosos autors de renom internacional als quals ella prengué com a referent, entre altres destaquem: Marcel Proust, Virginia Woolf, Fiodor Dostoievski o Franz Kafka.

És totalment remarcable el fet que Mercè Rodoreda es molt coneguda gràcies a la seua obra narrativa, no obstant, aquesta prestigiosa escriptora no es limità a un sol gènere si no que va tocar tot tipus d’art, i en dir art no fem referència assoles als diferents gèneres literaris de poesia i teatre, si no també a la pintura, una vessant molt poc coneguda de la nostra literata.
Quant a la poesia de Rodoreda, la producció de la qual es concentra entre els 50 i 60, passà quasi desapercebuda durant la seua vida, no obstant, a sigut pòstumament quan s’ha descobert la gran importància d’aquestos, els quals han sigut descrits per experts com a <Densos, hermètics, amb un alt sentit tràgic i molt bells> Amb la qual cosa podem, a més, caracteritzar la seua poesia de postsimbolista i neosimbolista i de temàtica inspirada en l’occident clàssic.

Cal destacar, que en vida, Mercè Rodoreda només veié publicats un recull petit dels seus sonets a la revista literària Els Marges. Ja pòstumament, a l'any 2002, foren publicats amb [[http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agonia_de_Llum&action=edit&redlink=1%20\%20Agonia%20de%20Llum%20(encara%20no%20existeix)|Agonia de Llum]].

Pel que fa al teatre, molt possiblement Rodoreda heretà el interès del seu pares. Encara que aquest augmentà durant el seu l'exili.
La temàtica de les seves composicions teatrals està amplament relacionada amb la seua obra narrativa, històries d'amor impossibles i sovint destinades al fracàs.
Entre les obres teatrals remarcables, podem destacar ‘Un dia’ la qual més tard va servir com a base de la seua novel·la ‘Mirall trencat’.
Tot i que l'única obra teatral publicada abans de la seua mort va ser ‘
[[http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_parc_de_les_magn%C3%B2lies&action=edit&redlink=1%20\%20El%20parc%20de%20les%20magnòlies%20(encara%20no%20existeix)|El parc de les magnòlies]]’ mentre que l’única que va veure representada sigué ‘L’hostal de les tres camèlies’.

Sobre la part menys coneguda de Mercè Rodoreda em de destacar que la seua pintura es caracteritzà per la seua senzillesa, encara que eren obres carregades de caràcter paròdic, grotesc i cruel. Rodoreda emprà la pintura com a un recurs amb el qual expressar tot allò que no podia plasmar a les seues novel·les.

Com ja comentàvem anteriorment, la
narrativa fou el camp literari pel qual la nostra autora és tan coneguda. Tota una sèrie de novel·les en què la nostra autora, atorga una gran importància a la figura de la dona, al monòleg interior carregat de simbolisme que junt amb la gran vocació d’escriptora que Mercè Rodoreda presentava, a pesar de les grans dificultats històriques que hagué de sobrepassar, li abocaren a les múltiples escriptures de la seua obra abans de sentir-se’n satisfeta per tal d’aconseguir confeccionar obres perfectes en les quals els personatges desprendran vida, fet que els farà totalment únics als personatges i que li convertirà a ella mateixa en una de les escriptores més importants de la narrativa catalana moderna.

Podem trobar nombroses classificacions de la seua obra, segons el contingut o psicologia dels personatges, segons cronològica, etc, no obstant la classificació més acceptada és aquella que agrupa la seua obra en:

a.
Llibres de Joventut: Es tracta de 4 novel·les rebutjades per l’autora, de les quals Rodoreda assoles reconeixerà una: Aloma.
b.
Llibres de Maduresa: Tota una sèrie d’obres que mostren un gran domini de les tècniques narratives i que reflecteixen la pèrdua de la joventut com La plaça del diamant o El carrer de les camèlies.
c.
Vellesa: En aquesta etapa, la nostra autora reflecteix la vellesa i el tema de la mort per mig del seus personatges. Destaquen Mirall trencat i Semblava de seda i altres contes, entre altres.
d.
A l’altra banda del mirall: Rodoreda porta a terme una desfeta del tems i l’espai que tanta importància havien adquirit a les èpoques posteriors al conjugar la realitat amb el mite o passar del misticisme i simbolisme a la fantasia i esoterisme. Podem citar, per exemple, Viatges i flors o La mort i la primavera.



Llistat de premis atorgats a Mercè Rodoreda.



Any

Premi

Obra premiada

1934

Premi del Casino Independent dels Jocs Florals de Lleida

La sireneta i el delfí

1937

Premi Joan Crexells de narrativa

//Aloma//

1947

Jocs Florals de la Llengua Catalana

Rosa, Amor novell, Adam a Eva, Ocell
i dos sonets més sense títol.


1948

Jocs Florals de la Llengua Catalana

Món d'Ulisses

1949

Jocs Florals de la Llengua Catalana

Albes i nits (nomenada Mestre en Gai Saber)

1956

Premi d'Assaig Joan Maragall

Tres sonets i una cançó

1956

Premi Joan Santamaria

Carnaval

1957

Premi Víctor Català

//Vint-i-dos contes//

1966

Premi Sant Jordi

//El carrer de les Camèlies//

1967

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

El carrer de les Camèlies

1969

Premi Ramon Llull de novel·la

El carrer de les Camèlies

1976

Premi Lletra d'Or

//Mirall trencat//

1980

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Trajectòria literària

1980

Premi Crítica Serra d'Or

Quanta, quanta guerra...

1980

Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana

//Viatges i Flors//


















5. La producció literària de Mercè Rodoreda i incidència sobre la psicologia dels personatges.
Després de realitzar tot un anàlisi al voltant de la seua vida i obra, per concloure, podem asseverar que la producció literària de Mercè Rodoreda es troba totalment vinculada a la seua biografia, en tant que a les seues obres queden reflectits molts dels esdeveniments històrics més rellevants que es succeïren durant el segle XX i que la nostra autora visqué de primera mà, com per exemple la Guerra Civil Espanyola i l’exili, dels quals parlàvem anteriorment i que junt amb altres esdeveniments de la seua vida personal, com per exemple el seu fracassat matrimoni amb el seu oncle, aplegaren a ser un punt de partida des de el qual evadir-se i començar a escriure amb un espectacular jo narratiu que li va permetre consolidar-se com una de les escriptores més importants de la literatura moderna catalana.

Una obra complexa i extensa, que en conjunt resulta una completa reflexió al voltant de la feminitat i l’amor, ja que la gran majoria de les seues obres, el paper de protagonista es troba encarnat per personatges femenins diferents, fins i tot de diferents classes socials, edats i nivells culturals i que despleguen tot un món interior gràcies a l’ús de monòlegs interiors, que permeten una perfecta introspecció i coneixement d’aquest.

Tota una sèrie de monòlegs en els quals a més, prenen una gran importància el simbolisme i les imatges, entre les qual podem destacar la presència d’àngels i flors que apareixien en un principi de forma inconscient però que més tard acabaran sent inclosos per voluntat pròpia. Ja que gràcies a l’ús dels símbols, tant si provenen de la seua imaginació o dels seus coneixements culturals i personals, aconsegueix involucrar al lector i convertint-lo en un gran confident dels sentiments de la protagonista, tant com de l’angoixa o agonia, soledat i incomunicació, etc.

Entre els seus llibres més importants i que reflecteixen a la perfecció totes aquestes característiques de les quals venim parlant, hem de fer referència a La plaça del diamant (1962), El carrer de les camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967), Mirall trencat (1974) o La mort i la primavera (1986).

Una configuració i una tècnica narrativa que porta a la nostra autora a elaborar amb trets de la seua pròpia personalitat, una gran quantitat de personatges femenins rics i variats que desprenen una gran sensació de vida que els fa únics. Tal com deien intel·lectuals del prestigi de Gabriel García Márquez ‘Fue la primera vez que converse con un creador literario que era una copia viva de sus personajes’. Fet que tampoc no podran negar tots aquells que a més de conèixer la seua obra, van conèixer el seu amor per l’escriptura i que quedà demostrat fins al dia de la seua mort en 1983.

















6. BIBLIOGRAFIA.

1. Batec 1. Batxillerat Valencià Llengua i literatura. Editorial Bromera.
2. Batec 2. Batxillerat Valencià Llengua i literatura. Editorial Bromera.

3. Historia de España. Bachillerato. Editorial Vicens Vives.
4. Història Comunitat Valenciana 4rt. ESO. Editorial Voramar Santillana.

5. [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Mercè_Rodoreda_i_Gurguí]]
6. http://www.escriptors.com/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797
7. http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
8. http://www.uoc.edu/portal/catala/index2.html















Introducció

Mercè Rodoreda i Gurguí [ 1908- 1983 ] fou una escriptora catalana que va guanyar premis com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més important, ja que és reconeguda per altres autors i a més va traduir les seues obres a vint-i-nou llengües diferents. La seua producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda va escriure tant poesia com teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la narrativa. A partir de la seua mort, se'n descobrí la vessant més pictòrica.

Biografia
La vida d'aquesta escriptora es pot dividir en quatre etapes:

· Infantesa (1908-1921) : Mercè Rodoreda va nàixer el mes d'octubre de 1908, en una torreta amb jardí del barri de Sant Gervasi ( Barcelona ). Va ser filla única d'un matrimoni que estava interessat per la literatura i pel teatre. Va viure en un ambient familiar on va destacar el seu iaio, Pere Gurguí, que va ser el redactor de la Renaixença i de L'Arc de Sant Martí, de fet, el seu iaio li va inculcar la seua ideologia catalanista que la va acompanyar durant tota la seua vida, fins i tot, en l'exili on Mercè Rodoreda va ser seduïda per les flors que van tindre una notable importància en els seus contes. A l'any 1910 el seu iaio va construir en el seu jardí un monument en commemoració a Jacint Verdaguer.
Reproducció del text: Carme Arnau. Mercè Rodoreda: un viatge entre paraules i flors. Girona; Fundació Caixa de Girona, 1999. P. 7-16


«Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares»

· Barcelona (1921-1939 ): Mercè Rodoreda va començar a col·laborar en premsa i revistes, generalment amb contes, alguns per a infants: La Publicitat, La Veu de Catalunya, Mirador... Es tracta d'uns contes on sovint apareixen flors, com és el cas de «La noia del pomell de Camèlies», on les camèlies arrosseguen cap al record, cap a la joventut, com serà constant de la producció rodorediana. L'autora era autodidacta, va quedar marcada per la guerra civil i per això Rodoreda hagué d'emprendre el camí de l'exili, particularment dur, a causa de l'esclat posterior de la Guerra Mundial.

· França i Ginebra (1939-1972) : A França, va viure a Tolosa i a París, però en entrar-hi els nazis hagué de fugir a peu, i s'enfrontà així amb espectacles al·lucinants, assenyaladament amb l'incendi d'Orleans; el foc, de fet, serà un altre símbol de la seua producció, per assenyalar la destrucció -que arrossega la guerra - , però també la purificació que caracteritza aquesta primera matèria, unes matèries amb un relleu progressiu en la seva obra. Posteriorment va viure a Llemotges i Bordeus d'una manera precària i, durant aquests anys, sense jardí i sense flors, escriu contes, bàsicament. I ja de retorn a París, a la segona meitat dels anys quaranta, conrea la poesia i pinta, seguint Klee i d'altres creadors innovadors. Inicialment Rodoreda envia un recull de contes que ha anat escrivint al premi Víctor Català de 1957, que guanya, Vint-i-dos contes (1958). Però no l'acompanyà la mateixa sort amb les novel·les que escriu; l'any 1959 es presentà al premi Joanot Martorell. Una mica d'història -que esdevindrà Jardí vora el mar (1967) -, sense obtenir-lo. Cal notar pel que fa a aquesta primera novel·la el que he apuntat inicialment, la voluntat de l'autora de recuperar l'espai que tant l'atreia i que havia perdut: el jardí, i la seua infantesa.

«Sortia d'un d'aquests viatges au bout de la nuit durant els quals escriure sembla una ocupació espantosament frívola: la fugida de París, a peu, amb alguns espectacles al·lucinants: incendi d'Orleans, bombardeig del pot de Beaugency, amb carros plens de morts... Dos anys a Llimotges morint al dia, com dia aquell, dos anys a Bordeus, vivint-hi...»



Entrevista a Baltasar Porcel: «Mercè Rodoreda o la força lírica», Serra d'Or (març 1966)




· Romanyà de la Selva (1972-1983): Aquesta ultima etapa de la vida de Mercè Rodoreda, ve introduïda pel retorn de l'exili a l'exterior als anys 70. En aquesta època Barcelona era una ciutat sense verdor, sense jardí, era una ciutat bilingüe amb molt soroll de fons. A Mirall trencat, Rodoreda crea ja un mite, el de la "seva" Barcelona -o Catalunya- , la que va temporalment des del tombat del segle fins a la guerra civil que la destrueix, que l'arrasa. Es tracta d'una bella imatge pel fet de centrar-se en una família de l'alta burgesia que viu en una torre esplèndida al barri de Sant Gervasi, amb un jardí fastuós, però també embolcallat de misteri i de mort, al centre del qual destaca un llorer majestuós; i novament apareix un arbre carregat en aquest cas de connotacions clàssiques. Símbol d'immortalitat.
Va ser l'última etapa que va viure.










Obra principal de Mercè Rodoreda


La plaça del Diamant

La plaça del Diamant narra la història d'un procés de pèrdua i recuperació d'identitat. Natàlia, la protagonista, és una noia òrfena de mare, que treballa de dependenta en una pastisseria, que té un promès formal i que coneix Quimet, un altre noi, en un ball de la Festa Major de Gràcia. La relació amb en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any, capgira radicalment la seva vida, a més de sotmetre-la a un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat. Ja en el primer capítol, la noia deixa de ser Natàlia per esdevenir Colometa. Natàlia-Colometa és, en la primera part de la novel·la, una noia ingènua, bondadosa i passiva, que no sap gaire què és el món i pateix se li demanen alguna cosa i ha de dir que no. Aviat és mare de dos fills, entra en una progressiva espiral d'angoixes i opressions: ha de suportar les rareses de Quimet, ha de treballar fora de casa, no pot atendre correctament els fills i li toca viure uns moments històrics delicats. La més significativa d'aquestes opressions és la progressiva invasió de la pròpia llar per part dels coloms que cria el marit. I és en contra aquesta opressió que es rebel·la Colometa el dia que inicia el camí cap a la maduresa aprèn a dir que no. I el primer que fa es desfer-se progressivament dels coloms. El personatge ha madurat i ha pres una decisió: es revolta contra allò que considera injust i inicia un llarg camí de recuperació cap a la pròpia identitat. L'acció contra els coloms és una rebel·lia contra el marit perquè els coloms són d'en Quimet. Per un altre costat, el canvi interior es produeix de manera paral·lela a la revolució exterior amb l'inicia de la guerra civil espanyola. Quimet es converteix en un milicià primerenc que és destinat, més tard, al front d'Aragó, on mor. La mort del marit, la immensa desolació de la postguerra, la gana i la misèria que passen els seus fills l'aboquen a pensar en un suïcidi col·lectiu -ella i els dos fills- com a única alternativa. Sortosament el projecte no tira endavant perquè l'adroguer que li ven salfumant obre una porta a l'esperança en oferir-li una feina i, mesos més tard, la possibilitat de fer la vida amb un nou matrimoni. Un matrimoni d'avantatges perquè a banda de millorar el nivell econòmic, Antoni, l'adroguer, és motilitat del mig per la guerra, fet que estalviarà a la protagonista el trauma de les relacions sexuals. Per un altre costat, és mateix adroguer qui comença a restituir la identitat perduda adreçant-se-li pel seu nom: Natàlia.


Mirall trencat

Mirall trencat és una novel·la llarga, dividida formalment en tres parts, que narra la corba ascendent i declinant d'una família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. La primera part, formada per divuit capítols, té una funció de presentació tant pel que fa als personatges com pel que fa a l'escenari, per tant la narració de fets i esdeveniments hi són predominants; ens són presentats els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món culte. La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, es desplaça dels fets externs cap a la intimitat dels personatges; el nucli d'aquesta part és el món infantil, marcat per la tràgica presència de la mort: Jaume, el fill petit, és assassinat i Maria es suïcidarà. La darrera part, de tretze capítols, continuarà amb la descripció de la història familiar; Teresa en serà l'ànima i morirà acompanyada dels records més estimats. L'evolució de la història queda reflectida, també, en la torre esplèndida on viuen i que es comporta com si d'un organisme vivent es tractés. El tema central de l'obra és la mort, tractat de manera simbòlica. És, també, la liquidació literària i mítica d'un període de Catalunya, vital i brillant trencat per la Guerra Civil. El temps no és lineal, sinó que queda fragmentat per nombroses reflexions, que giren sempre al voltant del pas del temps. Pel que fa als personatges cal dir que mantenen dues constants: la soledat i la desencisada concepció de l'existència humana; cal ressaltar la gran quantitat que n'apareixen a l'obra, tant de masculins com de femenins, i la seva extracció social benestant; cal apuntar que els personatges principals seran dues dones: Teresa, representant del món dels adults i Maria del món dels infants. Alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona


Aloma

Aloma planteja la història d'un amor desgraciat entre Aloma, una adolescent solitària i somniadora, i Robert, un home ja madur i solterparent seu. El fracàs de la relació, juntament amb un desgastat ambient familiar, obligaran a la protagonista a acarar el futur amb fermesa per l'amor al fill que ha de néixer de les seves entranyes. El relat, ordenat en vint capítols, té una estructura narrativa clàssica dividida en plantejament (capítols I-VII), nus (capítols VIII-XIII) i desenllaç (capítols XIV-XX). A través del narrador omniscient i del monòleg interior, l'autora ens introdueix dins el món trasbalsat d'Aloma. L'acció té lloc a la ciutat de Barcelona, una ciutat que és vista sota diversos primes a mesura que es desenvolupa el relat.


El carrer de les Camèlies

El carrer de les Camèlies narra la història de Cecília Ce, una nena trobada al carrer de les Camèlies, que esdevindrà prostituta; una protagonista que fugirà del casal del carrer de les Camèlies on 1'han trobada, i viurà a les barraques de Montjuïc, des d'on empesa per la gana, anirà a la Rambla: "a fer senyors". Posteriorment farà d’amistançada de diversos homes, i la seva vida es reduirà a anar als cafès i a passejar-se per la ciutat, sense cap objectiu precís: per la Diagonal o pel Passeig de Gràcia, espais com deserts i amb escassa animació, com ho és la vida de Cecília Ce. El seus somni més profund, però, és anar al Liceu, vestida com un a princesa, però un cop, ho aconsegueix, s'adona que aquell no és el seu món. Desenganyada, doncs, i com si fos una taula de salvació, busca els til·lers de la Rambla de Catalunya; Cecília Ce retornar al temps i a l'espai que, amb la distància, descobreix com a única pàtria possible: la infantesa al carrer de les Camèlies, una infantesa envoltada de l'olor de les tasses de til·la que prenia de nena.



PINTURA

La pintura de Mercè Rodoreda es troba molt influenciada pel pintor Paul Klee.
La seua pintura es caracteritza per la senzillesa com en la seua obra literària.
La técnica de pintura que emprava era el paper canson on hi ha aquarel·les , aiguades i collages.
Les seues obres tenen un caràcter paròdic, grotesc, ambigu, cruel i fragmentat com es pot observar en un collage fet amb els retalls de les llistes de morts als camps d´extermini.
Es calcula que la seua obra pictòrica que conté 150 quadres.


TEATRE

Mercè Rodoreda també va fer teatre , concretament va escriure cinc obres de teatre que són : Un dia (1959) , El Parc de les Magnòlies(1976), El torrent de les flors (1993),La senyora Florentina i seu amor Homer(1953) i El maniquí (1979).

POESIA
L´obra poètica de Mercé Rodoreda es dona entre els anys cinquanta i seixanta.
El seu mestre va ser Josep Carner el qual s´encarregà de guiar , revisar i fins i tot adoctrinar les creacions mètriques.
La poesia rodorediana es caracteritza per seguir una tradició
postsimbolista o neosimbolista molt marcada que es fa patent en el tractament d'algunes temàtiques i en l'elecció de la iconografia occidental clàssica com per exemple Ofèlia, Judit, Nausica, entre altres.
En vida només es van publicar un recull dels seus poemes a la revista literària
Els Marges.
Pòstumament ja en l´any 2002 tots els seus poemes(105) varen ser publicats sota el títol

Agonia de Llum.

LINKS DE INFORMACIÓ
http://www.slideshare.net/ctorrijo/merce-rod
http://es.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda
http://www.mercerodoreda.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=305&languageId=1&contentId=-1
http://lletra.uoc.edu/es/autor/merce-rodoreda.pdf
http://www.escriptors.com/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1798
http://www.ccgediciones.com/Sala_de_Estar/Biografias/Rodoreda.htm
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/

BATEC 1 & 2

Iván Agraz & Ángel Henares